Caldereta de Langosta

Ingredients 750 gr. de tomàquet madur, una ceba, dues peces d'all, un tros de pebre verd, oli, julivert, 2 quilos de llagosta, la sal necessària i conyac.

Preparació. Degudament trossejada la llagosta i els demés ingredients sòlids, es posa tot en la cassola amb la sal i sis plats sopers d'aigua, i a foc viu es fa bullir durant 30 o 40 minuts, moment en que té d'estar coguda. Una vegada al seu punt, s'afegeix una picada prèviament preparada amb els ous de la llagosta, tres peces d'all, julivert, un vermell d'ou i un poc d'aigua, tot ben junt, procurant que es mescli bé amb el contingut de la cassola.- Una altre fórmula per millorar el seu gust seria sofregir un poc la llagosta amb oli i llavors amb aquest mateix fer el sofrit dels demés ingredients, i a partir d'aquí adjuntar l'aigua i la llagosta deixant que bulli tot junt mitja hora, per a continuació mesclar-li la picada i una copa de conyac. Es serveix primer el suc calent, remullant les sopes de pa prèviament emplatades, i com a segon es consumeix la llagosta acompanyada de la nostra popular salsa maionesa. Es tolerat l'ús directe dels dits per apurar les delicioses polpes, principalment la de les potes.

La "Guía de los quesos de España", defineix al de Maó "formatge de llet de vaca ocasionalment mesclada amb molt petits percentatges d'ovella. De forma paral.lelepípeda, cantells i arestes arrodonides, escorça compacte i coloració variable, entre blanc groguenc i groc terrós. Amb pasta molt compacte de color blanc o groguenc, amb aroma i sabor. Els seus ulls es troben en el centre de la massa d'aspecte mate o irregular..." La rigorosa definició poc aclareix sobre la subtil finura del sabor d'una peça tendre o la profunditat aromàtica d'un formatge curat. La qualitat dels formatges de Menorca es única. El seu sabor es el que sols poden oferir plenament els formatges artesans, elaborats amb esment tradicional i que avui ve a defendre la denominació d'origen. La tradició formatgera de Menorca ve d'antany. En el segle V una carta pastoral del bisbe Sever cita el "caseum" com a aliment dels menorquins. Un vell document de 1360 relata com  Menorca va oferir formatge als reis Jaume I i Pere II. Durant el segle XV son els mercaders italians qui s'encarregaren de la seva exportació a altres terres. Una excel·lent combinació de pluja, humitat i pastura, aquelles pastures que donen a Menorca el verdor que es el millor i sucós escenari per a la plàcida vida de les seves vaques, son la base de la qualitat dels formatges. Tradicionalment l'elaboració del formatge, que pot ser tendre, curat o vell -segons el pas del temps-, la realitzen les "madones" -pageses- seguint un ritu o fórmula ancestral que exigeix que s'iniciï immediatament després del munyiment, el que afavoreix la coagulació. En resum: una delícia per el paladar més exigent, al temps que una important font d'ingressos per a l'economia insular.  

Dues peces d'all, dos vermells d'ou, oli, sal i un poc de vinagre o suc de llimona.

Es col·loquen al recipient les peces d'all picades, els vermells d'ou i la sal, Es té de batre amb decisió i sense aturar-se, mentre se li deixa caure un fil de bon oli fins aconseguir la seva consistència, moment en que se l'hi poden afegir una cullerada de vinagre o de suc de llimona. Es molt útil per acompanyar aperitius, ensalades, la llagosta i altres peixos, així com carns a la brasa, etc. Amb batedora admet les clares d'ou.

All i Oli

Sis peces d'all, oli i sal.

Triturades les peces d'all, es dipositen amb la sal al recipient de la batedora, es té de batre amb la màquina a la vegada que es va posant poc a poc un bon oli fins que sigui espessa, operació que té de fer-se amb decisió per evitar que es talli. Pot millorar-se mesclant-li un vermell d'ou. Val per a molts menjars, especialment pels caragols.

Cabell d'Àngel

Ingredients per a 4 pots: una carabassa d'un quilo tres-cents grams (carabassa cabell d'àngel). 1 quilo de sucre. Una pell de llimona ratllada.

Partirem la carabassa en dos trossos i la posarem en una olla gran. La cobrirem d'aigua freda i posarem l'olla sobre foc viu. Deixarem bullir fins que la polpa (rascant amb una forquilla de llenya) surti convertida en fils gruixuts. Deixarem refredar i escurar. Rascarem tota la polpa amb la forquilla de llenya fins arribar a la escorça, que té de quedar sense ni una mica de polpa. Ens desfarem de les pipes. Colorarem els cabells d'àngel en una cassola de fang amb el sucre i una pell de llimona ratllada. Posarem la cassola sobre foc viu. Remou-re amb una espàtula de llenya, moltes vegades. S'aferra amb facilitat. Quant comenci a bullir, baixarem el foc i seguirem la cocció molt lentament. El primer dia courem una hora. Deixarem reposar tota la nit. El segon dia coure mitja hora. Reposar tota una nit. El tercer dia coure deu minuts. Posarem en pots de cristall molt nets i quan el cabell d'àngel encara estigui un poc calent. Cobrirem el cabell d'àngel amb un de paper blanc mullat en alcohol retallat de forma rodona. Tancar el pot amb un capell de paper, subjectat per una goma o una tapadora. NOTA: Si el cabell d'àngel s'ha de menjar en quinze dies, serà suficient una cocció, un poc més llarga, del primer dia.

Gin

El "Gin" és, sens dubta, la beguda més popular de Menorca. Saben els entesos que a finals de la edat mitja començà a popularitzar-se l'ús d'alambics per a obtenir, el que místics i alquimistes de l'època, coincidiren en anomenar-lo "aqua vitae". Coneguts són també, des de Galeno, els efectes de la ginebra pels ronyons, tan es així que ja en la vella farmacopea s'utilitzaven productes com la mel de ginebra o el vi cuit amb ginebró. Del "aqua vitae" es passà al "aqua juniperi", resultat de la destil·lació d'alcohols amb baies de ginebra. L'invent tingué un èxit fulgurant baix el regnat del rei Guillermo III d'Anglaterra. Tan grans foren els abusos que el parlament anglès promulgà el 1736 la "Gin Act", per la que es prohibia la destil·lació i consum de ginebra, nom que havia rebut la beguda. Es més que possible que els britànics, establerts a Menorca des de 1708, fessin cas omís de la prohibició i continuessin destil·lant la ginebra, el "Gin", per el seu consum aprofitant la llunyària de la metròpoli. El cas es que, des d'aquelles remotes dades, el gin a l'illa es una beguda tradicional i popular. El gin de Menorca, francament diferenciat d'altres ginebres possiblement perquè s'elabora amb alcohol de vi de rem i no de cereal, es aromatitzat amb baies de ginebra belles i brillants, el que li proporciona aquest inoblidable sabor fi i penetrant, net i suau. Els menorquins, possiblement per a ampliar el número d'ocasions per a gaudir de la seva ginebra, rebaixen la seva graduació mesclant-la amb un poc de soda i afegint-li una escorça de llimona: al resultat l'anomenen "pellofa" i es deliciós com aperitiu. En las festes populars es beu la ginebra amb llimonada, la famosa "pomada".

Tornar a Pobles de Menorca

Tornar a l'Índex