Historia | Menorca CN - Información

History

Thu, 24 Apr 2008 13:43:23 +0200

Minorca is located at eastern end of the Balearic Islands and the Spanish region more Levantine. \ PardLa atravessar the parallel 40 passing through Citadel. Separates from neighbouring Mallorca channel minimum width of 18 miles from head to Artruitx Capdepera.
Mao far 98 miles from Palma de Mallorca, Barcelona 130, 196, Argèlia, 218, Marseilles, Valencia 223, and 230 of Alghero (Cerdenya where people still speak Catalan). Tea length of 47800 km from the head of Bajolí and Spurred by the Mola. The width is of 19500 km and its perimeter of 220 kilometers. The total area of 701.84 km2 is
Geologically Minorca are two completely distinct regions: the northern and southern de Tramuntana midday. The northern region, a 267 km2 eras corresponds to primary, secondary and quaternary. (The primary element is a curious phenomenon that is not in the Balearic islands Demesa).

The sector noon (approximately 435 km2) is a uniform; belong to the tertiary period. Even so, the traditional division designed centuries ago for rural people, consists of five distinct areas both by morphology as agricultural factors: Tramuntana, mitjania, noon, head rapporteur and head of adjournment.
The climate is temperate Menorca as a consequence of their situation and condition sea to the Mediterranean. The populations of the interior are more extreme temperatures that coast.

The weather phenomena are more pronounced humidity, and wind, especially the de Tramuntana, cold and feel. The frequent rains are usually from September to November preceded by storms in August.
The human factor:
A de_gran_importància to understand the past Menorca is constituted by the migratory movements. The immigration since ancient times are as follows:
Residents of culture troglodyte
Inhabitants of the villages talaiòtics during the Bronze Age.
Phoenicians
Greeks
Carthaginians
Romans
Vàndals
Byzantines
Muslims
Catalan and Mallorquines (conquest of 1287)
Ingleses
Jews
Greeks, sailors and traders established in Maó.
French
The Spaniards are the first migrations to changing cultures and dominations in Minorca. Other major migrations occurred towards flowering in 1768, Argèlia during the nineteenth century and later South americas (Cordoba, Argentina, and Montevideo). The Prehistory
It is of exceptional importance the amount of prehistoric remains that are found in Minorca, to the point of being considered prehistoric museum outdoors.
There are nearly 2000 remains classified and its distribution to the two very diverse areas where, as already said, is divided island geologically.

In times very distant, when the movements of "people overseas conditioned the population of Mediterranean countries, arrived safely to the shores Menorcan with fragile boats dragged by the tramuntana.Ellos were the first to inhabit the many caves that were in the ravines enlarge and accommodate their needs. This launches in Menorca culture or troglodyte caves.
The caves were natural or modified by man. They could be open to level ground, underground or above the cliffs. Tickets are round, oval, rectangular or trapezoidals, one or more rooms and some of the signals columnas.Una with more features will open the hole in the roof of the caves by fierce fire and facilitate power vent.
There are caves and isolated in groups sometimes as many as enough to form real troglodyte villages. The most important is the brooding of Calas and what followed Cala Morell, Macarrella, Torreta Saura and Ravine Algendar.

Many of these caves were used later as enterrament pits. Later empowered by the tenants as stables, warehouses, Pallars and even as tanks.

Within some well as the walls of the gorges have been found incisions cave very estitzades: men, animals, fish, nets, boats, geometric drawings…. The culture talaiòtica:
This era is characterized by the number of monuments and megalítics that begins relatively late in the prehistoric chronology: the Bronze Age, DEVERS the year 1600 until the year 200 BC approximately

\ fs26 The man of this period no longer live in caves, but wooden houses. It farmer, rancher and defends the villages with walls and with great effort torres.Levanta colossal monuments that make Minorca a region privileged by the study of prehistory. The name of this culture comes from the most characteristic monuments and tended to the island: the Talaiot, from the Arabic word "Atalaya" within the meaning of tall building to monitor.
Besides Talaiots there is an extensive type of prehistoric relics and monuments as the military defence (Son catla, Tuesta on Gaumer,…);

the memorial as the menhirs (Torralba del Pinar on Salort); own religious and Menorca as the exclusive table (Trepucó, Talatí de Arriba) and the funeral as the shuttle (Naveta de Se Tudons).

In full splendor of culture talaiòtica, Minorca was visited by people who desire a commercial or conquest crossed the Mediterranean. From the Phoenicians were found metal objects and glass colors. According to nominate Phoenicians etimologistes these islands in honor of his ten Baal and Minorca named Nura referring to the land of fire.
Greeks also pass through land Menorcan.
By mid-century V a.C. the Romans conquered the Balearic islands they call the name of "Balearicus," Mayor Balearis or Majòrica and Balearis Minor or Minòrica. \ fs26 The Balearic depended politically in the province of Hispània Citerior with imported capital city of Tarragona. Subsequently the islands formed a separate province.
The Romans opened ando and reported populations of the island. The archaeological finds are significant, highlighting the graves, mosaics, inscriptions, bronze statues, coins, precious metalwork objects, architectural elements and ceramics.
427 a year Balearic islands fall into the hands of vàndals. They are fanatics who ruthlessly pursued the Catholic Church.
Andalusia 534 years the Byzantines descuajan power to become dependent vàndals and the rule of the east. Restore the Catholic religion in Minorca. Muslim Domination:
In the late seventh century Muslim North Africa took the Byzantines. Only the remaining Balearic that without defense, not slow to succumb to the strength of Islamic expansion. The remaining vestiges Muslims in Minorca are for spiritual and material. \ Fs26 Minorca taxation of Aragon:
In 1232 King Jaume And the Conqueror fight to the mountains of Mallorca by subjecting the Moors. Send galleys in Menorca in the island agree to surrender or submission to the crown of Aragon. The result was a pact that is respected tax until 1282 when, Pere III the Great, passing through Minorca towards Africa is betrayed by the Arab leaders of the island.
Pere III tries to reconquer Minorca but died before getting it. The succession lies with whom Alfons III, 17 Gener in 1287 and after many contests descuaja the island to Muslims.
Behind the conquest, the fate of the Arab population differs according to their social and economic situation. According to the rules of the time, the rich and socially well-ments are respected, while the poor, unable to pay their ransom are enslaved.
The losers were mixed with the Christian population and take surnames Catalans.
Jaume II of Majorca, successor and uncle Alfons III, the organizer of all structures of medieval life Minorcan. He founded the town Ihalor, rebuilt the walls and is responsible for the famous document called "Pariatge" regulations made in conjunction with the Bishop of Majorca, the parish churches and the existing subsidiaries to the island.
Minorca joins the Aragonese kingdom Catalan-year 1343, when Pere IV of Aragon was crowned king of Majorca. By decree of the monarch are consolidated privileges of Minorca increased in real letters. It creates the Consulate of the Sea and an administrative office in Menorca granting the right of representation in the Cortes Catalan.
After the death of the Human Marti, the island suffered several processes of decay. The negligence of the governors together with the parties degenerate into bandidatge and the threat of barbarians caused the abandonament of crops in coastal areas. Minorca and impoverishes despuebla quickly. For this reason Alfons V, Magnànim seeks repopulate the island but not "good people Catalan" but to acquit base of any crime at all those who want to settle the island, causing many serious disturbances.
Anarchy reaches its limit in the years 1451-1452 by dividing the islanders and making a long civil war erupt. The life of the Menorcans becomes difficult and dangerous and violence and dissensió policy causes a great moral decay.
In terms of medieval archaeology in general is poor. Of the religious buildings underlines the main church of Ciutadella, Menorca today Cathedral, built in the late thirteenth century on the site of an ancient mosque. It was a beautiful copy of the Catalan Gothic.
Another notable building is the shrine of Our Lady of Grace of Mao, the work of the fifteenth century.
As military buildings highlight the Arc de Sao Roc and some defence tower as Torre Saura, Tuesta on Quart,…

In numismatics need Senyal coins minted in Menorca on the orders of King Alfonso V
. At the same time are beginning to celebrate the famous festival of Sant Joan then extended by the remaining municipalities of the island. During the sixteenth century, the expansion of the Turkish empire that dominated almost the entire Mediterranean and occupied half of Europe, and their alliances with the French kings to fight the Spaniards, determined attacks that cause the destruction of the two most important towns on the island : Mao and Citadel.

The first assault occurs in Mao the year 1535 by the fearsome Haradin, Red Beard. Its troops sweep the city with rape, pillatge, assasinats and cream files.
Later, in 1558, the same situation occurs in Ciutadella with the landing of 15000 Turkish city site.

The seventeenth century is interesting because the knowledge of the past Menorca. It is importing social organization with the figure of the governor who cares to fortify the capital and coast Menorcan. In this period replaces the governor resident Citadel by the mayor of Santo Felip.
The estamento which then governed the administration of Minorca is the so-called University. I was in Ciutadella and consists of four jurors, one by each of society: the military, nobles and knights, of the citizens, bourgeoisie; of the tenants and the artisans or nenestrals.
Apart from the University General of Menorca and particularly Citadel, also existed universities forànies of Mao, and Mercadal Alaior.

The aristocracy will also play an important role by the influence of nobles and knights on the social, political, military and economic Minorca.
The military are an important element in those days when the island was constantly besieged by the enemies of Spain and pirate raids.
Citizens were career people (lawyers, escrivans, notaries and doctors rather theoretical practical)
The maximum figure of church institutions was the Reverend and very illustrious Lord provost of Minorca, who had a say in the Synod of Majorca.
This was an era devoted to divine worship and religious holidays as the only alternative culture.
During this period are numerous natural calamities: droughts, plagues of rats, caterpillars, grasshoppers,… causing hunger and hardship to the population and cause enfermetats such as cholera and plague.
They also face raids by pirates and the attacks of saltejadors road living in the caves and ravines to lambast passengers ranging from a village to another. The architecture of the seventeenth century is reduced to four different classes:
1 .- Religious buildings as the convent of the Virgin Mary Relief friars agustins Ciutadella.
2 .- Buildings military and rebuilding the walls of Mao and Citadel.
3 .- civilian buildings as the town hall of Mao as well as some noble houses of Citadel. An episode of the War of Spanish Succession Minorca determines that happens, for almost the entire eighteenth century, relying on the powers that be disputed hegemony of the Mediterranean: France and England. The reason is the privileged status of the strategic island, the importance of the port of Mao and the strength of Santo Felip defending the mouth.

In 1708 the Anglo-Dutch troops invadeixen Minorca descuajando power to Felipe V, and making it public in 1713. The governor Richard Kane moved the capital island and Mao ago to build the road called "Kane's Road" that still lingers as veinal way. It is dedicated to effectively protect agriculture and livestock and regulates the administration, industry and commerce.

1756 French people a year enter Menorca and forced to surrender to the 300 British soldiers to defend. The main work of the new dominadors is the foundation of the town of Sant Lluís (in honor of Lluís XV, King of France)
The French also are dedicated to remaking the Way of Horses, possibly originating in the Middle Ages and that surrounds the island resiguiendo total coastline.
This domination is very short, from 1756 to 1763, when the treaty of Paris in France forced to return to former dominadors Minorca, the British.
In the 1771 general Moytin entrusts the construction of a new suburb devours Holy Felip was called George Town in honor of King George III and English today is called Es Castell.

Minorca's going back to Spanish hands during the reign of Charles III, which allied itself with France by a Family Pact, appointed a French-led Crillón commander general. At this time ordering the destruction of the Castle of St. Philip, who began work in the sixteenth century during the reign of Charles I.

In 1798 in Menorca begins the 3 rd British domination when his fleet first to enter port Addai and Cala Mill and then at Citadel.
On November 15, 1798, General Quesada accepted the surrender to British troops.
Despite this, and in 1802 by the Treaty of Amiens, the island of Minorca once again be part of the Spanish crown.
With the improvements made during these dominations on the roads, forts, industry, livestock and trade, all sectors of the island are reinforced during the eighteenth century.
One of the most important aspects of culture Minorcan eighteenth century, was the birth of a literary movement that continues during the first third of the next century and which forms a veritable "time Minorcan."
It refers to the Society Maonesa Culture "established on April 30, 1778.

Other details of cultural interest at that time was the first publication of the history of Menorca and the work of the painter Giuseppe Chiesa playing the characters and historical facts of Minorca of those times.
The architecture of the eighteenth century presents in Menorca monuments of different styles and purposes: as the church of Sant Francesc of Brick Gothic-decadent (1719-1792).,
Church Rosal Ciutadella Baroque (1705. 1750), and the church and
Ex-convent del Carme of Brick neoclassical style (1726-1750).

The woodwork is considered very important and are produced in this period furnished luxury type for the English stately homes. \ Fs26 During the first half of the nineteenth century the economy of the Menorcans is very precarious, which both have important emigrations Algiers as the capital of the population of Fort Eau.
In 1835 the law desamortitzadora of Mendizàbal kills six convents existing on the island.
In 1860 landed on the island Queen Elizabeth II accompanied by other authorities.
In 1867 arrives in Minorca the first admiral of the United States of americas David G. Ferragut, son of ciutadellenc Jordi Ferragut.

In the cultural aspect, besides the literary floreixement, we need to highlight some of the illustrious figures of the nineteenth century as the painter and Caldés Calbó maonès Pascual (1752-1817) director of the Imperial Academy of Fine Arts in Vienna. Dr. Mateu Orfila Rotger (Brick 1787-Paris 1853) and Josep MŞ Quadrado (Citadel 1819 - Palma 1896). \ Fs26 Among the architectural highlights the greatest facade of the cathedral, as well as many stately homes of Mao and Citadel.

Since 1868, coinciding with the triumph of the Revolution begins the expansion of urban populations Menorcan. It destroyed the walls of Mao and Citadel sacrificing tradition in favor of the new hygiene requirements and the demands of population growth.
There are wide streets and are starting to see summer houses.
The opening of the first shoe factory in 1853 marks the beginning of a new industry which forms the basis of the economy of the moment lasted until the late twentieth century. This follows the industry for susutería, too much strength in the economy Minorcan.
The construction in 1860 of the main road Mao-Citadel increases communication between peoples and facilitate trade.
The first mail between Mao and Barcelona with a ladder Alcudia was established in 1854.
Towards the end of the nineteenth century and early XX there are substantial migration in Cuba, and Cordoba in Argentina in Montevideo.

Historia

Thu, 24 Apr 2008 13:37:11 +0200

Menorca esta sita al extremo oriental de las islas Baleares y se la región española más levantina.\pardLa atravessa el paralelo 40 que pasa por Ciutadella. La separa de la vecina Mallorca un canal de 18 Millas de anchura mínima desde Cabeza de Artruitx hasta Capdepera.

Maó dista 98 millas de Palma de Mallorca, 130 de Barcelona, 196 de Argèlia, 218 de Marsella, 223 de València y 230 de Alguer (población de Cerdenya dónde todavía se habla catalán). Té una longitud de 47,800 kms desde la cabeza de Bajolí y el acicate de la Mola. La anchura se de 19500 kms y su perímetro de 220 kms. La superficie total se de 701,84 Km2

Geológicamente Menorca presenta dos regiones totalmente diferenciadas: la zona norte de tramuntana y la sur de mediodía. La región del norte, de un 267 km2 corresponde a las eras primaria, secundaria y cuaternaria. (El elemento primario se un fenómeno curioso que no se encuentra en las demés islas Baleares).

El sector de mediodía (de unos 435 km2) se de carácter uniforme; pertenezco a la era terciaria. Aun así, la división tradicional concebida de de hace siglos por la gente del campo, consta de cinco zonas diferenciadas tanto por la morfología como por los factores agrícolas: tramuntana, mitjania, mediodía, cabeza de ponente y cabeza de levante.

El clima de Menorca se templado como consecuencia de la condición marítima y su situación al Mediterráneo. Las poblaciones del interior tienen temperaturas más extremas que la costa.

Los fenómenos meteorológicos más acusados son la humedad, y el viento, sobre todo el de tramuntana, frío y siento. Las lluvias suelen ser frecuentes de Septiembre a Noviembre precedidas de tormentas en Agost.

El Factor humano:

Un hecho de_gran_importància para comprender el pasado de Menorca se el constituido por los movimientos migratorios. Las inmigraciones registradas desde los tiempos más remotos son las siguientes:

Pobladores de la cultura troglodita

Habitantes de los poblados talaiòtics durante la Edad de Bronce.

Fenicios

Griegos

Cartagineses

Romanos

Vàndals

Bizantinos

Musulmanes

Catalanes y Mallorquines (conquista de 1287)

Ingleses

Judíos

Griegos, navegantes y comerciantes establecidos en Maó.

Franceses

Españoles Las emigraciones corresponden primero a los cambios de culturas y dominaciones en Menorca. Otras emigraciones importantes se produjo hacia Florecimiento en 1768, Argèlia durante el siglo XIX y posteriormente América del Sur (Córdoba -Argentina- y Montevideo). La Prehistoria

Se de una importancia excepcional la cantidad de vestigios prehistóricos que se encuentran en Menorca, hasta el punto de ser considerada museo prehistórico al aire libre.

Son casi 2000 los vestigios clasificados y su distribución muy diversa a las dos zonas en que, como ya hemos dicho, se divide la isla geológicamente.

En épocas muy lejanas, cuando los movimientos de los "pueblos de ultramar condicionaban el poblamiento de los países mediterráneos, llegaron seguramente a las costas menorquinas con frágiles embarcaciones arrastrados por la tramuntana.Ellos fueron los primeros de habitar las numerosas cuevas que encontraban en los barrancos agrandándolas y acomodándolas a sus necesidades. De este modo se inicia en Menorca la cultura troglodita o de las cuevas.

Las grutes eran naturales o modificadas por el hombre. Podían ser abiertas a nivel de tierra, subterráneas o más arriba, a los acantilados. Las entradas son redondas, ovales, rectangulares o trapezoidals, de una o más cuartos y algunas con columnas.Una de las señales más características se el agujero abierto en el techo de las cuevas por poder fiero fuego y facilitar la salida de humos.

Hay cuevas aisladas y en grupos a veces lo suficiente numerosos como para formar verdaderos poblados troglodites. El más importante se el de Calas Empollas y lo siguen los de Cala Morell, Macarrella, Torreta Saura y Barranco de Algendar.

Muchas de estas cuevas se usaron posteriormente como fosos de enterrament. Más tarde habilitadas por los labradores como establos, almacenes, pallars y, incluso, como aljibes.

Dentro de algunas así como a las paredes de los barrancos se han encontrado incisiones rupestres muy estitzades: hombres, animales, pescados, redes, barcas, dibujos geométricos…. La cultura talaiòtica:

Esta época se caracteriza por la cantidad de monumentos megalítics y por que empieza relativamente tarde dentro la cronología prehistórica: la Edad de Bronce, devers el año 1600 hasta el año 200 a.C. aproximadamente

\fs26 El hombre de este periodo ya no vive en las cuevas, sino a casas de madera. Se agricultor, ganadero y defiende los poblados con murallas y torres.Levanta con gran esfuerzo colosales monumentos que hacen de Menorca una región privilegiada por el estudio de la prehistoria. La denominación de esta cultura proviene del monumento más característico y tendido a la isla: el Talaiot, palabra procedente del árabe "atalay", en el sentido de edificio alto para vigilar.

Además de talaiots hay una extensa tipología de monumentos y vestigios prehistóricos como los de defensa militar (Son Catlar, Tuesto de En Gaumes,…);

los conmemorativos como los menhires (Torralba del Pinar de En Salort); los religiosos propios y exclusivos de Menorca como la mesa (Trepucó, Talatí de Arriba) y los funerarios como la naveta (Naveta de Se Tudons).

En lleno esplendor de la cultura talaiòtica, Menorca fue visitada por pueblos que por afán comercial o de conquista atravesaron el Mediterráneo. De los fenicios se han encontrado objetos metálicos y vidrios de colores. Según los etimologistes estos fenicios nombraran las islas en honor a su diez Baal y en Menorca la nombraron Nura refiriéndose a tierra de fuego.

También los griegos pasan por tierras menorquinas.

A mediados del siglo V a.C. los romanos conquistan las islas Baleares que denominan con el apelativo de "Balearicus", Balearis Mayor o Majòrica y Balearis Minor o Minòrica.\fs26 Las Baleares dependían políticamente de la provincia de la Hispània Citerior con la importado ciudad de Tarragona como capital. Posteriormente las islas formaban una provincia separada.

Los romanos abrían ando y comunicaban las poblaciones de la isla. Los hallazgos arqueológicos son notables, destacan las sepulturas, los mosaicos, las inscripciones, las estatuas de bronce, la numismática, los objetos de orfebreria, elementos arquitectónicos y la cerámica.

AL año 427 las islas Baleares caen en manos de vàndals. Son fanáticos que persiguen cruelmente la iglesia católica.

AL año 534 los bizantinos descuajan el poder a los vàndals y pasan a depender del imperio de oriente. Se restaura el culto católico en Menorca. Dominación Musulmana:

A finales del siglo VII los musulmanes toman el norte de África a los bizantinos. Sólo restan las Baleares que, sin defensa, no tardan en sucumbir ante la fuerza de la expansión islamita. Los vestigios musulmanes que quedan en Menorca son de carácter espiritual y material.\fs26 Menorca tributaría de Aragón:

Al 1232 el rey Jaume Y el Conquistador lucha a las montañas de Mallorca por someter a los moros. Envía galeras en Menorca por pactar con la isla la rendición o sumisión a la corona de Aragón. El resultado se un pacto tributario que se respeta hasta 1282 cuando, Pere III el Grande, de paso por Menorca hacia el África se traicionado por los dirigentes árabes de la isla.

Pere III intenta la reconquista de Menorca pero se murió antes de conseguir-lo. La sucesión recae en Alfons III quien, el 17 de Gener de 1287 y tras muchas contiendas descuaja la isla a los musulmanes.

Detrás la conquista, la suerte de la población árabe se diferencia según su situación social y económica. Según las normas de la época, los ricos y socialmente bien sitos son respetados, mientras que los pobres, incapaces de pagar su rescate son esclavizados.

Los vencidos se mesclen con la población cristiana y toman apellidos catalanes.

Jaume II de Mallorca, sucesor y tío de Alfons III, se el organizador de todas las estructuras de la vida medieval menorquina. Funda la villa Ihalor, reconstruye las murallas y se encarga del famoso documento denominado "Pariatge", reglamentación hecha conjuntamente con el Obispo de Mallorca, las iglesias parroquiales y las filiales existentes a la isla.

Menorca se incorpora al reino catalán-aragonés el año 1343, cuando Pere IV de Aragón se coronado rey de Mallorca. Por decreto del monarca se consolidan los privilegios de Menorca aumentados en cartas reales. Crea el Consulado de la Mar y un cargo administrativo que concedía en Menorca el derecho de representación a las Cortes Catalanas.

Tras la muerte de Martí el Humano, la isla sufre varios procesos de decadencia. La negligencia de los gobernadores sumada a la de los partidos degeneran en bandidatge y la amenaza de los bárbaros que ocasionan el abandonament de los cultivos en zonas costeras. Menorca se empobrece y se despuebla rápidamente. Por este motivo Alfons V, el Magnànim procura repoblar la isla pero no de "buena gente catalana" sino a base de absolver de cualquier crimen a todos aquellos que quieran establecerse a la isla, provocando numerosas y graves perturbaciones.

La anarquia llega a su límite en los años 1451-1452 dividiendo a los isleños y haciendo estallar una larga guerra civil. La vida de los menorquines se vuelve difícil y peligrosa y la violencia y dissensió política provoca una gran decadencia moral.

En lo referente a la arqueología medieval en general se pobre. De los edificios religiosos destaca la iglesia principal de Ciutadella, hoy Catedral de Menorca, construida a finales del siglo XIII en el lugar de la antigua mezquita. Se un bello ejemplar del gótico catalán.

Otro edificio destacable se la ermita de la Virgen María de Gracia de Maó, obra del siglo XV.

Como edificios militares destacamos el Arco de Santo Roc y alguna torre de defensa como Torre Saura, Tuesto de En Quart,…

En numismática hace falta senyalar las monedas acuñadas en Menorca por orden del rey Alfons V

. En la misma época se empieza a celebrar la famosa fiesta popular de Sant Joan que después se extenderá por el resto de municipios de la isla. Durante el siglo XVI, la expansión del Imperio Turco que dominaba casi todo el Mediterráneo y ocupaba media Europa, y sus alianzas con los reyes franceses para combatir a los españoles, determinan los ataques que provocan la destrucción de las dos poblaciones más importantes de la isla: Maó y Ciutadella.

El primer asalto se produce en Maó el año 1535 por el temible Haradín, Barba Roja. Sus tropas arrasan la ciudad con violaciones, pillatge, assasinats y crema de archivos.

Más tarde, en 1558, la misma situación se produce en Ciutadella con el desembarco de 15000 turcos que sitian la ciudad.

El siglo XVII se interesante por el conocimiento del pasado de Menorca. Se importando la organización social con la figura del gobernador que se preocupa de fortificar la capital y las costas menorquinas. En este periodo se sustituye al gobernador residente en Ciutadella por el alcalde de Santo Felip.

El estamento que entonces regía la administración de Menorca se la denominada Universidad. Estaba en Ciutadella y compuesta por cuatro jurados, un por cada estamento de la sociedad: el militar, de los nobles y caballeros; el de los ciudadanos, burguesía; el de los labradores y el de los artesanos o nenestrals.

Aparte de la Universidad General de Menorca y particular de Ciutadella, también existían las universidades forànies de Maó, Alaior y Mercadal.

La aristocracia también va a jugar un papel importante por la influencia de nobles y caballeros sobre la vida social , política, militar y económica de Menorca.

El militares constituyen un elemento importante en aquellos tiempos en que la isla se constantemente asediada por los enemigos de España y las incursiones piratas.

Los ciudadanos eran gente de carrera (abogados, escrivans, notarios y médicos más bien teóricos que prácticos)

La máxima figura de las instituciones eclesiásticas era el Reverendo y muy ilustre Señor Prebost de Menorca, que tenía voz y voto en los sínodes de Mallorca.

Se trataba de una época dedicada al culto divino y a las festividades religiosas como única alternativa cultural.

Durante este periodo son numerosas las calamidades naturales: sequías, plagas de ratas, orugues, saltamontes, … que ocasionan hambre y penuria a la población y provocan enfermetats como el cólera y la peste.

También se enfrentan a las incursiones de los piratas y a los ataques de los saltejadors de caminos que viven en las cuevas de los barrancos y fustigan a los viajeros que van de un pueblo al otro. La arquitectura del siglo XVII se reduce a cuatro clases diferentes:

1.- Edificios religiosos como el convento de la Virgen María del Socorro de frailes agustins de Ciutadella.

2.- Edificios militares como la reconstrucción de las murallas de Maó y Ciutadella .

3.- Edificios civiles como la Casa Consistorial de Maó así como algunas casas nobles de Ciutadella. Un episodio de la Guerra de Sucesión determina que Menorca pase, durante casi todo el siglo XVIII, a depender de las potencias que se disputaban la hegemonía del Mediterráneo: Francia e Inglaterra. El motivo se la privilegiada situación estratégica de la isla, la importancia del puerto de Maó y la fortaleza de Santo Felip que defendía la bocana.

En 1708 las tropas anglo-holandesas invadeixen Menorca descuajando el poder a Felip V, y haciéndolo público en 1713. El gobernador Richard Kane traslada la capital insular en Maó y hace construir la carretera denominada "Kane's Road" que todavía perdura como camino veinal. Se dedica a proteger eficazmente la agricultura y la ganadería y reglamenta la administración, la industria y el comercio.

AL año 1756 los franceses entran a Menorca y obligan a rendirse a los 300 soldados ingleses que la defienden. La principal obra de los nuevos dominadors se la fundación del pueblo de Sant Lluís (en honor a Lluís XV, rey de Francia)

Los franceses también se dedican a rehacer el Camino de Caballos, posiblemente originario de la Edad Media y que rodea la isla resiguiendo total la costa.

Esta dominación se muy breve, 1756 a 1763, año en que el tratado de París obliga en Francia a devolver Menorca a los antiguos dominadors, los británicos.

En 1771 el general Moytin encomienda la construcción de un nuevo arrabal devora Santo Felip que se denominó George Town en honor al rey inglés George III y hoy se denomina Es Castell.

Menorca pasa nuevamente a manos españolas bajo el reinado de Carles III, que aliado con Francia por un Pacto de Familia, nombra al Francés llevo de Crillón comandante general. En esta época se ordena la destrucción del Castillo de Santo Felip, obra que empezaba en el siglo XVI bajo el reinado de Carles I.

En 1798 en Menorca empieza la 3ª dominación inglesa cuando su flota entra primero al puerto de Addaia y Cala Molino y después en Ciutadella.

El 15 de Noviembre de 1798 el general Quesad acepta la rendición ante las tropas británicas.

Pese a esto, en 1802 y por el tratado de Amiens, la isla de Menorca vuelve a formar parte definitivamente de la corona española.

Con las mejoras producidas durante estas dominaciones en los caminos, fortalezas, industria, ganadería y comercio, todos los sectores de la isla se ven reforzados durante el siglo XVIII.

Uno de los aspectos más importantes de la cultura menorquina del siglo XVIII, se el nacimiento de un movimiento literario que continúa durante el primer tercio del siglo siguiente y que forma una verdadera "época menorquina".

Se refiere a la Sociedad Maonesa de Cultura" creada el 30 de Abril de 1778.

Otros datos culturales de interés de aquella época se la primera publicación de lo historia de Menorca y la obra del pintor Giuseppe Chiesa reproduciendo a los personajes y hechos históricos de la Menorca de aquellos tiempos.

La arquitectura del siglo XVIII presenta en Menorca monumentos de diferentes estilos y finalidades: como la iglesia de Sant Francesc de Ladrillo de estilo gótico-decadente (1719-1792).,

la iglesia del Rosal de Ciutadella de estilo barroco (1705. 1750); y la iglesia y

ex-convento del Carme de Ladrillo de estilo neoclásico (1726-1750).

El ebanistería se considerada muy importante y se fabrican en este periodo amueblas de lujo de tipo inglés para las casas señoriales.\fs26 Durante la primera mitad del siglo XIX la economía de los menorquines se muy precaria, por el que se producen importantes emigraciones tanto en Argel capital como la población de Fuerte de lo Eau.

En 1835 la ley desamortitzadora de Mendizàbal acaba con la vida de los seis conventos existentes a la isla.

En 1860 desembarca a la isla la reina Isabel II acompañada de otras autoridades.

En 1867 llega en Menorca el primer almirante de los Estados Unidos de América David G. Ferragut, hijo del ciutadellenc Jordi Ferragut.

En el aspecto cultural, además del floreixement literario, hace falta destacar algunos de los personajes ilustres del siglo XIX como el pintor maonès Pascual Calbó y Caldés (1752-1817) director de la Academia Imperial de Bellas Artes de Viena. El Dr. Mateu Orfila Rotger (Ladrillo 1787-París 1853) y Josep Mª Quadrado (Ciutadella 1819- Palma 1896).\fs26 Entre las obras arquitectónicas resalta la fachada mayor de la catedral, así como muchas casas señoriales de Ciutadella y Maó.

A partir de 1868, coincidiendo con el triunfo de la Revolución empieza la expansión urbanística de las poblaciones menorquinas. Se destruyen las murallas de Maó y Ciutadella sacrificando la tradición a favor de las nuevas necesidades higiénicas y a las exigencias del crecimiento demográfico.

Se hacen calles anchas y se empiezan a ver casas de veraneo.

La apertura de la primera fábrica de calzado en 1853 marca el comienzo de una nueva industria que constituye la base de la economía del momento perdurando hasta finales del siglo XX. A esta sigue el industria de la susutería, también con mucha pujanza dentro de la economía menorquina.

La construcción en 1860 de la carretera general Maó- Ciutadella aumenta la comunicación entre pueblos y facilita el comercio.

El primer correo entre Maó y Barcelona con escalera a Alcudia se estableció en 1854.

Hacia final del siglo XIX y principio del XX se producen importantes emigraciones en Cuba, Córdoba de Argentina y en Montevideo.

Història

Thu, 24 Apr 2008 13:33:37 +0200

Menorca esta situada al extrem oriental de les illes Balears i es la regió espanyola més llevantina.

L'atravessa el paral·lel 40 que passa per Ciutadella.

La separa de la veïna Mallorca un canal de 18 Milles d'amplària mínima des de Cap d'Artruitx fins Capdepera.

Maó dista 98 milles de Palma de Mallorca, 130 de Barcelona, 196 d'Argèlia, 218 de Marsella, 223 de València i 230 d'Alguer (població de Cerdenya on encara es parla català). Te una longitud de 47,800 kms des del cap de Bajolí i l'esperó de la Mola. L'amplària es de 19500 kms i el seu perímetre de 220 kms. La superfície total es de 701,84 Km2
Geològicament Menorca presenta dues regions totalment diferenciades: la zona nord de tramuntana i la sud de migjorn. La regió del nord, d'un 267 km2 correspon a les eres primària, secundària i quaternària. (L'element primari es un fenomen curiós que no es troba a les demés illes Balears).

El sector de migjorn (d'uns 435 km2) es de caràcter uniforme; pertany a l'era terciària. Tanmateix, la divisió tradicional concebuda de de fa segles per la gent del camp, consta de cinc zones diferenciades tant per la morfologia com per els factors agrícoles: tramuntana, mitjania, migjorn, cap de ponent i cap de llevant.

El clima de Menorca es temperat com a conseqüència de la condició marítima i la seva situació al Mediterrani. Les poblacions de l'interior tenen temperatures més extremes que la costa.
Els fenòmens meteorològics més acusats són l'humitat, i el vent, sobretot el de tramuntana, fred i sec. Les pluges solen ser freqüents de Setembre a Novembre precedides de tempestes a finals d'Agost.

El Factor humà:
Un fet de gran importància per a comprendre el passat de Menorca es el constituït per els moviments migratoris. Les immigracions registrades des dels temps més remots son les següents:
Pobladors de la cultura troglodita
Habitants dels poblats talaiòtics durant l'Edat de Bronze.
Fenicis
Grecs
Cartaginesos
Romans
Vàndals
Bizantins
Musulmans
Catalans i Mallorquins (conquesta de 1287)
Anglesos
Jueus
Grecs, navegants i comerciants establerts a Maó.
Francesos
Espanyols

Les emigracions corresponen primer als canvis de cultures i dominacions a Menorca. Altres emigracions importants es va produir cap a Florida en 1768, Argèlia durant el segle XIX i posteriorment Amèrica del Sud (Córdoba -Argentina- i Montevideo)

La Prehistòria
Es d'una importància excepcional la quantitat de vestigis prehistòrics que es troben a Menorca, fins el punt de ser considerada museu prehistòric al aire lliure.
Son quasi 2000 els vestigis classificats i la seva distribució molt diversa a les dues zones en que, com ja hem dit, es divideix l'illa geològicament.

En èpoques molt llunyanes, quan els moviments dels "pobles d'ultramar condicionaven el poblament dels països mediterranis, varen arribar segurament a les costes menorquines amb fràgils embarcacions arrossegats per la tramuntana.Ells van ser els primers d'habitar les nombroses coves que trobaven en els barrancs engrandint-les i acomodant-les a les seves necessitats. D'aquesta manera s'inicia a Menorca la cultura troglodita o de les coves.
Les grutes eren naturals o modificades per l'home. Podien ser obertes a nivell de terra, subterrànies o més amunt, als penya-segats. Les entrades son rodones, ovals, rectangulars o trapezoidals, d'una o més cambres i algunes amb columnes.Una de les senyals més característiques es el forat obert en el sostre de les coves per poder fer foc i facilitar la sortida de fums.
Hi ha coves aïllades i en grups de vegades prou nombrosos com per a formar verdaders poblats troglodites. El més important es el de Cales Coves i el segueixen els de Cala Morell, Macarrella, Torreta Saura y Barranc d'Algendar.

Moltes d'aquestes coves es van fer servir posteriorment com a fosses d'enterrament. Més tard habilitades pels pagesos com estables, magatzems, pallars i, fins i tot, com aljubs.

Dins d'algunes així com a les parets dels barrancs s'han trobat incisions rupestres molt estitzades: homes, animals, peixos, xarxes, barques, dibuixos geomètrics….

La cultura talaiòtica:
Aquesta època es caracteritza per la quantitat de monuments megalítics i per que comença relativament tard dins la cronologia prehistòrica: l'Edat de Bronze, devers l'any 1600 fins l'any 200 a.C. aproximadament

L'home d'aquest període ja no viu a les coves, sinó a cases de fusta. Es agricultor, ramader i defensa els poblats amb muralles i torres.Aixeca amb gran esforç colossals monuments que fan de Menorca una regió privilegiada per l'estudi de la prehistòria. La denominació d'aquesta cultura prové del monument més característic i estès a l'illa: el Talaiot, paraula procedent de l'àrab "atalay", en el sentit d'edifici alt per a vigilar.
A més de talaiots hi ha una extensa tipologia de monuments i vestigis prehistòrics com els de defensa militar (Son Catlar, Torre d'En Gaumes,…);

els commemoratius com els menhirs (Torralba d'En Salort); els religiosos propis i exclusius de Menorca com la taula (Trepucó, Talatí de Dalt) i els funeraris com la naveta (Naveta d'Es Tudons).

En ple esplendor de la cultura talaiòtica, Menorca fou visitada per pobles que per afany comercial o de conquesta varen travessar el Mediterrani. Dels fenicis s'han trobat objectes metàl·lics i vidres de colors. Segons els etimologistes aquests fenicis nomenaren les illes en honor al seu deu Baal i a Menorca la nomenaren Nura referint-se a terra de foc.
També els grecs passen per terres menorquines.
A mitjans del segle V a.C. els romans conquereixen les illes Balears que anomenen amb l'apel·latiu de "Balearicus", Balearis Major o Majòrica i Balearis Minor o Minòrica.

Les Balears depenien políticament de la província de l'Hispània Citerior amb la importat ciutat de Tarragona com a capital. Posteriorment les illes formaven una província separada.
Els romans obrien camino i comunicaven les poblacions de l'illa. Les troballes arqueològiques son notables, hi destaquen les sepultures, els mosaics, les inscripcions, les estàtues de bronze, la numismàtica, els objectes d'orfebreria, elements arquitectònics i la ceràmica.
A l'any 427 les illes Balears cauen en mans de vàndals. Son fanàtics que persegueixen cruelment l'església catòlica.
A l'any 534 els bizantins arrabassen el poder als vàndals i passen a dependre del imperi d'orient. Es restaura el culte catòlic a Menorca.

Dominació Musulmana:
A finals del segle VII els musulmans prenen el nord d'Àfrica als bizantins. Només resten les Balears que, sense defensa, no tarden en sucumbir davant la força de l'expansió islamita. Els vestigis musulmans que queden a Menorca son de caràcter espiritual i material.

Menorca tributaria d'Aragó:
Al 1232 el rei Jaume I el Conqueridor lluita a les muntanyes de Mallorca per sotmetre als moros. Envia galeres a Menorca per pactar amb l'illa la rendició o submissió a la corona d'Aragó. El resultat es un pacte tributari que es respecta fins 1282 quan, Pere III el Gran, de pas per Menorca cap a l'Àfrica es traït pels dirigents àrabs de l'illa.
Pere III intenta la reconquesta de Menorca però es va morir abans de conseguir-ho. La successió recau en Alfons III qui, el 17 de Gener de 1287 i després de moltes conteses arrabassa l'illa als musulmans.
Darrera la conquesta, la sort de la població àrab es diferència segons la seva situació social i econòmica. D'acord a les normes de l'època, els rics i socialment ben situats son respectats, mentre que els pobres, incapaços de pagar el seu rescat son esclavitzats.
Els vençuts es mesclen amb la població cristiana i prenen cognoms catalans.
Jaume II de Mallorca, successor i oncle de Alfons III, es l'organitzador de totes les estructures de la vida medieval menorquina. Funda la vila Ihalor, reconstrueix les muralles i s'encarrega del famós document anomenat "Pariatge", reglamentació feta conjuntament amb el Bisbe de Mallorca, les esglésies parroquials i les filials existents a l'illa.
Menorca s'incorpora al regne català-aragonès l'any 1343, quan Pere IV d'Aragó es coronat rei de Mallorca. Per decret del monarca es consoliden els privilegis de Menorca augmentats en cartes reials. Crea el Consulat de la Mar i un càrrec administratiu que concedia a Menorca el dret de representació a les Corts Catalanes.
Després de la mort de Martí l'Humà, l'illa pateix varis processos de decadència. La negligència dels governadors sumada a la dels partits degeneren en bandidatge i la amenaça dels bàrbars que ocasionen l'abandonament dels conreus en zones costaneres. Menorca s'empobreix i es despobla ràpidament. Per aquest motiu Alfons V, el Magnànim procura repoblar l'illa però no de "bona gent catalana" sinó a base d'absoldre de qualsevol crim a tots aquells que vulguin establir-se a l'illa, provocant nombroses y greus pertorbacions.
L'anarquia arriba al seu límit en els anys 1451-1452 dividint als illencs i fent esclatar una llarga guerra civil. La vida dels menorquins es torna difícil i perillosa i la violència i dissensió política provoca una gran decadència moral.
Referent a l'arqueologia medieval en general es pobre. Dels edificis religiosos destaca l'església principal de Ciutadella, avui Catedral de Menorca, construïda a finals del segle XIII en el lloc de l'antiga mesquita. Es un bell exemplar del gòtic català.
Un altre edifici destacable es l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia de Maó, obra del segle XV.
Com a edificis militars destaquem l'Arc de Sant Roc i alguna torre de defensa com Torre Saura, Torre d'En Quart,…

En numismàtica cal senyalar les monedes encunyades a Menorca per ordre del rei Alfons V.
En la mateixa època es comença a celebrar la famosa festa popular de Sant Joan que després s'estendrà per la resta de municipis de l'illa.

Durant el segle XVI, l'expansió de l'Imperi Turc que dominava quasi tot el Mediterrani i ocupava mitja Europa, i les seves aliances amb els reis francesos per a combatre als espanyols, determinen els atacs que provoquen la destrucció de les dues poblacions més importants de l'illa: Maó i Ciutadella.

El primer assalt es produeix a Maó l'any 1535 per el temible Haradín, Barba Roja. Les seves tropes arrasen la ciutat amb violacions, pillatge, assasinats i crema d'arxius.
Més tard, en 1558, la mateixa situació es produeix a Ciutadella amb el desembarcament de 15000 turcs que assetgen la ciutat.

El segle XVII es interessant pel coneixement del passat de Menorca. Es important l'organització social amb la figura del governador que es preocupa de fortificar la capital i les costes menorquines. En aquest període es substitueix al governador resident a Ciutadella per l'alcalde de Sant Felip.
L'estament que llavors regia la administració de Menorca es l'anomenada Universitat. Estava a Ciutadella i composta per quatre jurats, un per cada estament de la societat: el militar, dels nobles i cavallers; el dels ciutadans, burgesia; el dels pagesos i el dels artesans o nenestrals.
A part de la Universitat General de Menorca i particular de Ciutadella, també existien les universitats forànies de Maó, Alaior i Mercadal.

L'aristocràcia també va a jugar un paper important per la influència de nobles i cavallers sobre la vida social , política, militar i econòmica de Menorca.
El militars constitueixen un element important en aquells temps en que l'illa es constantment assetjada pels enemics d'Espanya i les incursions pirates.
Els ciutadans eren gent de carrera (advocats, escrivans, notaris i metges més aviat teòrics que pràctics)
La màxima figura de les institucions eclesiàstiques era el Reverend i molt il·lustre Senyor Prebost de Menorca, que tenia veu i vot en els sínodes de Mallorca.
Es tractava d'una època dedicada al culte diví i a les festivitats religioses com a única alternativa cultural.
Durant aquest període son nombroses les calamitats naturals: sequeres, plagues de rates, orugues, llagostes, … que ocasionen fam i penúria a la població i provoquen enfermetats com el còlera i la pesta.
També s'enfronten a les incursions dels pirates i als atacs dels saltejadors de camins que viuen a les coves dels barrancs i fustiguen als viatgers que van d'un poble a l'altre.

L'arquitectura del segle XVII es redueix a quatre classes diferents:
1.- Edificis religiosos com el convent de la Mare de Déu del Socors de frares agustins de Ciutadella.
2.- Edificis militars com la reconstrucció de les muralles de Maó i Ciutadella .
3.- Edificis civils com la Casa Consistorial de Maó així com algunes cases nobles de Ciutadella.

Un episodi de la Guerra de Successió determina que Menorca passi, durant quasi tot el segle XVIII, a dependre de les potències que es disputaven l'hegemonia del Mediterrani: França i Anglaterra. El motiu es la privilegiada situació estratègica de l'illa, l'importància del port de Maó i la fortalesa de Sant Felip que defenia la bocana.

En 1708 les tropes anglo-holandeses invadeixen Menorca arrabassant el poder a Felip V, i fent-ho públic en 1713. El governador Richard Kane trasllada la capital insular a Maó i fa construir la carretera anomenada "Kane's Road" que encara perdura com a camí veinal. Es dedica a protegir eficaçment l'agricultura i la ramaderia i reglamenta l'administració, l'industria i el comerç.

A l'any 1756 els francesos entren a Menorca i obliguen a rendir-se als 300 soldats anglesos que la defenen. La principal obra dels nous dominadors es la fundació del poble de Sant Lluís (en honor a Lluís XV, rei de França)

Els francesos també es dediquen a refer el Camí de Cavalls, possiblement originari de l'Edat Mitja i que envolta l'illa resseguint total la costa.
Aquesta dominació es molt breu, 1756 a 1763, any en que el tractat de París obliga a França a retornar Menorca als antics dominadors, els britànics.
En 1771 el general Moytin encomana la construcció d'un nou raval devora Sant Felip que es va anomenar George Town en honor al rei anglès George III i avui s'anomena Es Castell.

Menorca passa novament a mans espanyoles sota el regnat de Carles III, que aliat amb França per un Pacte de Família, nomena al Francés duc de Crillón comandant general. En aquesta època s'ordena la destrucció del Castell de Sant Felip, obra que començava en el segle XVI sota el regnat de Carles I.

En 1798 a Menorca comença la 3ª dominació anglesa quan la seva flota entra primer al port d'Addaia i Cala Molí i després a Ciutadella.
El 15 de Novembre de 1798 el general Quesad accepta la rendició davant les tropes britàniques.

Malgrat això, en 1802 i per el tractat d'Amiens, l'illa de Menorca torna a formar part definitivament de la corona espanyola.
Amb les millores produïdes durant aquestes dominacions en els camins, fortaleses, indústria, ramaderia i comerç, tots els sectors de l'illa es veuen reforçats durant el segle XVIII.
Un dels aspectes més importants de la cultura menorquina del segle XVIII, es el naixement d'un moviment literari que continua durant el primer terç del segle següent i que forma una veritable "època menorquina".

Es refereix a la Societat Maonesa de Cultura" creada el 30 d'Abril de 1778.

Altres dades culturals d'interès d'aquella època es la primera publicació de l'historia de Menorca i l'obra del pintor Giuseppe Chiesa reproduint als personatges i fets històrics de la Menorca d'aquells temps.
L'arquitectura del segle XVIII presenta a Menorca monuments de diferents estils i finalitats: com l'església de Sant Francesc de Maó d'estil gòtic-decadent (1719-1792).,
l'església del Roser de Ciutadella d'estil barroc (1705. 1750); i l'església i
ex-convent del Carme de Maó d'estil neoclàssic (1726-1750).

L'ebanistería es considerada molt important i es fabriquen en aquest període mobles de luxe de tipus anglès per a les cases senyorials.

Durant la primera meitat del segle XIX la economia dels menorquins es molt precària, per el que es produeixen importants emigracions tant a Alger capital com a la població de Fort de l'Eau.
En 1835 la llei desamortitzadora de Mendizàbal acaba amb la vida dels sis convents existents a l'illa.
En 1860 desembarca a l'illa la reina Isabel II acompanyada d'altres autoritats.
En 1867 arriba a Menorca el primer almirall dels Estats Units d'Amèrica David G. Ferragut, fill del ciutadellenc Jordi Ferragut.

En l'aspecte cultural, a més del floreixement literari, cal destacar alguns dels personatges il·lustres del segle XIX com el pintor maonès Pascual Calbó i Caldés (1752-1817) director de l'Acadèmia Imperial de Belles Arts de Viena. El Dr. Mateu Orfila Rotger (Maó 1787-París 1853) i Josep Mª Quadrado (Ciutadella 1819- Palma 1896).

Entre les obres arquitectòniques ressalta la façana major de la catedral, així com moltes cases senyorials de Ciutadella i Maó.

A partir de 1868, coincidint amb el triomf de la Revolució comença l'expansió urbanística de les poblacions menorquines. Es destrueixen les muralles de Maó i Ciutadella sacrificant la tradició a favor de les noves necessitats higièniques i a les exigències del creixement demogràfic.
Es fan carrers amples i es comencen a veure cases d'estiueig.
L'obertura de la primera fàbrica de calçat en 1853 marca el començament d'una nova indústria que constitueix la base de l'economia del moment perdurant fins a finals del segle XX. A aquesta segueix l'industria de la susutería, també amb molta puixança dins de l'economia menorquina.
La construcció en 1860 de la carretera general Maó- Ciutadella augmenta la comunicació entre pobles i facilita el comerç.
El primer correu entre Maó i Barcelona amb escala a Alcudia es va establir en 1854.
Cap a final del segle XIX i principi del XX es produeixen importants emigracions a Cuba, Córdoba d'Argentina i a Montevideo.